El meu referent > Altres persones com tu

Altres persones com tu

Marta

Nunca he conocido a nadie tan generoso y tan feliz como mi padre. Siempre dispuesto a ayudar a quien fuera y en lo que fuera. Todo lo que había, aunque fuera poco, era de todos y para todos. Sin envidiar fortunas ajenas, se sentía tremendamente agraciado con su propia suerte. Un espíritu libre, sin prejuicios y con ganas de aprender algo cada día…. y con sólo y todo ésto era feliz, un hombre feliz. Ojalá algún día pueda parecerme a él.  Ojalá él haya sido consciente de que ha sido y será MI REFERENTE.


Lluís Dot Quílez

Pensant en els meus referents he pensat anomenar un, la meva profe de pedagogia social Violeta Núñez.

El meu vincle amb ella no ha estat ni afectiu ni ha anat més enllà de la més pura i ordinària relació entre alumne i professor. Ella no sap d’aquest plus que em va aportar que a mi em fa que pensi en ella en segons quins moments de la meva vida en general i no solsament en la professional.

Recordo la meva educació primària, secundària, batxillerat, era alumne d’una època que es distingia per el lema “la letra con sangre entra”, amb això vull dir que no tinc records agradables, ni engrescadors que em motivessin per estudiar, de fet va ser un turment en el que només recordo amb alegria alguna malifeta en la que el professor havia sortit malparat o li havíem pres literalment el pel.

Tot va canviar quan vaig començar a estudiar a l’escola d’educadors Flor de Maig i em vaig trobar a la Violeta Núñez, l’enamorament va ser des del primer dia, enamorament com a admiració d’aquella dona que m’explicava coses que no me l’has hagués imaginat mai. Hagués fet classe de pedagogia social les 24 hores del dia. Aquella dona va aconseguir que entengués que la formació, la educació es podia donar d’un altre manera, que no calia que fos a la força, calia fer despertar l’interés  als alumnes. Recordo que quan marxava a casa després de les seves classes tenia ganes d’arribar per mirar-me la bibliografia que ens havia recomanat i poder entendre tot el que a la classe ella havia dibuixat.

La Violeta va fer en mi un sacseig violent d’idees en el meu cap, va desordenar tot perquè jo m’encarregués d’ordenar-ho d’un altre manera. Evidentment va haver un abans i un després de les classes de pedagogia social.


Àngel Rodríguez Pujol

Vaig tenir la sort que els meus pares de petit m’enviessin a un esplai (laic) de barri (Horta),  amb un gran moviment associatiu  (esplais, caus, casal de joves, grups de teatre amateurs, etc.). Vaig arribar a la pre- adolescència , adolescència i joventut  envoltat de joves, pre- monitors/es, monitors/es, directors/es , que de manera voluntària i amb una gran dosi d’il•lusió dedicaven el seu temps de lleure a organitzar tots tipus d’activitats lúdiques.

De manera natural transmetien valors de confiança, dedicació, companyerisme (habilitats personals i socials), cura de la natura i  animals (educació ambiental) , sentiment de grup, participació en el teixit cultural i lúdic del barri (potenciar la cultura, la llengua i les festes populars) , esperit crític i analític (lleure no consumista, aprenentatge a conviure, a participar , a ser ciutadà).
“Tot” de valors , que entre joc i joc anaven identificant  i interioritzant  en la nostra construcció d’habilitats personals i socials.

Aquest marc de referència humà i social és el que m’ha dotat de moltes habilitats i REFERÈNCIES POSITIVES al llarg de la meva vida !!


Agnès Felis

Entenc els referents com aquelles presències, no necessàriament físiques, que ens acompanyen, inspiren, guien, estimulen… i ajuden, en definitiva, a lluitar i ser millors persones. A reconciliar-nos amb la vida, fins i tot, en alguns moments. I a retrobar-nos amb nosaltres mateixos, de vegades, enmig de tant soroll. Sense necessitat de conèixer-lo personalment –tot i que el sento molt pròxim i, en certa manera, em sembla que el conec molt bé– Aute (Luis Eduardo Aute, el cantautor) és aquest tipus de referent permanent i revulsiu puntual per mi.


nitratdeplata

La veritat és que tinc la sort de tenir persones que amb el seu amor i el seu afecte, m’han ensenyat moltes coses al llarg de la meva vida, i a qui hauria d’agrair tantes i tantes coses.

Tot i així, és cert que recordo persones  que, de forma tangencial, en algun moment han sigut persones que m’han obert un camí, una porta, i no han tingut cap por a ensenyar-me compartir els seus dubtes, les seves debilitats, i m’han fet crèixer, m’han canviat.

De fet, m’han mostrat que no hi ha un camí, ni una sola manera de pensar, m’han donat dubtes, i això m’ha ensenyat a pensar. Aquestes persones han sigut un referent, i fins i tot a algunes no les consevo en el record, perquè en el moment ni te n’adones del regal que t’han fet…


Sílvia

He estado pensando y pensando en mi referente de vida y no he podido llegar a ninguna conclusión sobre quien lo ha sido. La conclusión sería que una de las fortunas más grandes que he encontrado a lo largo de mi vida ha sido la de haber tenido y seguir teniendo referentes, en diferentes épocas, en diferentes contextos, en diferentes historias, pero siempre ha habido un ser humano que con su ejemplo de vida me ha trasmitido (queriéndolo o no) ejemplo de vida, esperanza, fuerza y muchas ganas de seguir adelante y de sacar lo mejor de mi mismo.

Podría mencionar a unos cuantos por orden cronológico. Louise May Alcott, la escritora norteamericana que a mis tiernos 6 años trajo a mi vida su novela “Mujercitas”, misma que hizo nacer en mi el amor por la lectura y que me enseñó que había un mundo muy grande allí fuera, y que los valores femeninos reflejados (esto lo entendí después): la valentía, la unión, la empatía, la esperanza; son universales.

Luego mi profesora de castellano de 1ero de Eso, Norma, que era una mujer adelantada a su tiempo, con ambiciones personales, con ganas de correr mundo, de aprender y de no quedarse a vivir simplemente la historia que por haber nacido en un lugar y en un momento determinado le habría tocado vivir. Ella me introdujo más adentro en el mundo de la lectura, de los amigos por correspondencia alrededor del mundo. Y también sembró en mi una semilla de curiosidad y ganas de aprender que aún sigue viva en mí, y creciendo.

Mi madre, cuando por fin pude tener la madurez y compasión humanas necesarias para verla tal cual es, con sus defectos y sus muchas virtudes. Mi madre y toda ella, su vida, su ser y su ejemplo, como fuente infinita de amor incondicional y solidez.

Mujeres escritoras como Simone de Beauvor, Clarissa Pinkola Estès, Laura Gutman, y escritores como Eric Fromm, Viktor Frankl, Raimon Pannikar.

Amma, como ejemplo de ser humano que ha trascendido el ego y ha encontrado una espiritualidad absoluta y una fuente de amor infinita.

Y puedo seguir mencionando a compañeros y compañeras de camino. Gente que con su saber estar, su generosidad y su manera de vivir me enseñan que el ser humano es amor puro, potencial sin límite y que es capaz de superar todas las pruebas y las durezas de la vida.


Micaela Mahi

La meva millor amiga, que sempre ens hem recolzat l’una en l’altra i que ens hem ajudat molt, és per mi la meva referent. A vegades és difícil d’explicar com dues persones en una situació difícil i sense tenir gaire experiència són capaces de resoldre un problema, amb enginy, amb molt de marge i molta estima, i saber fer front a les coses amb humor.


Alba Grau

Els meus referents han sigut bàsicament els meus pares perquè m’han donat una educació molt bona i crec que sóc qui sóc gràcies a ells. També des dels 8 anys vaig a un esplai, i a part dels meus pares, l’esplai ha sigut el meu gran referent perquè he conegut persones que ara, amb 21 anys, m’hi porto i són les persones pràcticament més importants per mi, i perquè m’han ensenyat uns valors que no hagués pogut aprendre a l’escola.


Roger

El meu referent principal és la meva mare, que ens ha criat tota sola des de ben petits a mi i a la meva germana, i és una dona que ha treballat de dilluns a diumenge sense descansar. Jo la valoro molt a ella, perquè encara que havíem tingut problemes sempre hem tirat endavant. I també sobretot m’ha inculcat una gran passió pel teatre, sobretot estimar el teatre.  I crec que la meva vida es fonamenta en el teatre, perquè m’ha ajudat molt a sortir de molts problemes que tenia abans quan era més jove i rebel, m’ha ajudat a veure el món d’una altra manera.


Olga Felis

L’Alfons ha estat un referent per a mi: un model de bondat, d’honestedat, de discreció, de tenacitat. Em va ensenyar a moure’m pels jutjats i a fintar amb persones de tota mena que tenien dies de tota mena… És l’única persona, a banda de la meva mare, que em va dir “El que tu facis… bé estarà”. Que no vol dir que tot ho facis bé, sinó que tens la confiança per avançar i que quan erris també tindràs aquella persona al teu costat.
Tot i que per circumstàncies vitals ara no coincidim i no ens veiem gairebé mai, saber que ell existeix em tranquil·litza, m’acompanya i em fa sentir que no tot al món està del revés!


José Alonso

¿Quien ha sido un referente para mí? No me lo había planteado. Me hare unas preguntas a ver si me aclaro…
¿Cuál es la definición de referente? (hay otras, pero esta es la que mas me gusta): Base o apoyo de una comparación, de una medición o de una relación de otro tipo.
Definido así ¿Que entiendo yo por referente?: Alguien que te da a conocer cosas nuevas, alguien que con sus contradicciones y errores tiene unos valores con los que te identificas, alguien a quien te quieres parecer…
¿En qué época de mi vida he necesitado buscar estas referencias?: En mi adolescencia, cuando estaba mas perdido.
Hechas estas preguntas veo muchas caras, aunque entre ellas hay una que destaca; mi primo Agustín. Todo lo que hacía me gustaba, quería parecerme a él, me hablaba de comics, música, escalada… era la persona que me entendía cuando todo el mundo estaba en mi contra. Aunque no se lo haya dicho demasiado, me ayudo a encontrar mi camino.
Felicitats a Punt per facilitar als joves que no tenen a prop aquesta figura, uns referents a l’hora de trobar el seu camí. Us asseguro per pròpia experiència que es molt important.


Gemma Garcia

Podria escriure una gran parrafada de totes aquelles persones que han esdevingut un gran referent a la meva vida, d’aquells qui m’han fet barrinar el cap.

No obstant, un referent del tot significatiu per mi  ha estat el Miki, el meu professor de filosofia del batxillerat. El vaig conèixer en una etapa de la vida molt dolça i amarga a la vegada. Ell em va donar força per lluitar per tot allò que creia, va empoderar les meves accions i conviccions i em va fer veure la importància d’afrontar les adversitats amb diplomàcia i perseverança. Alhora que m’oferia el seu suport, em va ensenyar a gestionar les emocions que aleshores tenia tant a flor de pell, per tal de poder aconseguir els meus propòsits. El Miki ha estat una persona que m’ha ajudat a escollir el meu camí i a seguir sent partícip dels moviments associatius de caràcter crític i reivindicatiu.


Neus Gabarró

Un referent, segons el meu parer, és aquella persona que apreix o reapareix a la teva vida, en el moment oportú, que t’ajuda i et fa creixer, i que a vegades desapareix quan tots dos heu canviat i evolucionat.
A la meva vida, n’hi hagut molts de referents, tan familiars, com laborals, com personals. Però potser la persona que més m’ha ajudat i que fins ara ha estat el meu referent, és l’Alícia, una companya de feina que tant m’ha ajudat en la vida laboral com en la vida personal.
Ella va aparèixer el mateix any que la meva vida va fer un gir de 180º, vaja que va canviar de tal manera que vaig haver de començar de nou.
Començar de nou, moltes vegades significa retrobar-se, tornar a tenir confiança amb tu i amb allò que vols i creus, tornar a tenir il·lusions i somnis. L’Alícia, des del seu racó de l’escola, escoltant-me, donant-me consells i fent-me veure que a la vida les coses vènen perquè han de venir o si no vènen és per alguna raó, em va ajudar a redescobrir-me, a lluitar per allò que realment volia.
I, ara, 5 anys després de tot allò puc dir clarament que ella és un referent a la meva vida. Referent a l’optimisme, a ser conseqüent amb un mateix, a preocupar-se pels altres i a la vegada un referent per tirar endavant.
Des d’aquest petit racó, on m’heu permès poder escriure, li donc les gràcies per ajudar-me a creixer i sobretot a redescobrir-me, i poder-li dir que encara que la vida ens porti per camins molt diferents una part d’ella sempre romandrà amb mi.


David Lopez

Jo també he tingut un bon grapat de referents al llarg de les moltes voltes que fa la vida, però m’agradaria destacar-ne dos que durant la boja etapa de l’adolescència em van ajudar a aprendre a ser una mica més persona. Un va ser en Salvador Riera, escolapi i ex-professor de l’Escola Pia de Balmes, ell em va ajudar enormement en els estudis, i  amb una paciència de sant em va ensenyar els valors que encara avui en dia regeixen les meves accions i decisions. I l’altra va ser la Marta, la meva profe de Ciències Naturals i tutora crec que de 2on de BUP, que a part de ser una gran educadora, va tenir la valentia de deixar el seu fill a les meves joves mans com a cangur, i que amb aquest vot de confiança em va ajudar a desenvolupar el sentit de responsabilitat que avui en dia em fa ser qui soc.
Així que MOLTES GRACIES, REFERENTS MEUS!


Virgínia Domingo Reig

Fa uns mesos que col·laboro amb Punt de referència, de moment, estic aprenent moltes coses.

Un dels meus referents durant l’adolescència va ser el famós “Capità enciam”, bé almenys per la generació dels 30 i tants… I sabeu què ? El “Capità” va ser el “culpable” que uns anys després estudiés ciències ambientals i ara em dediqui professionalment al medi ambient.

Gràcies “capità enciam” per fer-me conèixer que a la vida “els petits canvis són poderosos” !


Mercè Garet

Tinc la sort d’haver pogut comptar amb bons referents al llarg de tota la meva vida. Aquí, però, vull parlar-vos d’algú que ha estat clau per a mi: el Toni, el meu pare. Ell ha estat un Referent amb majúscules, algú que m’ha transmès, amb el seu exemple, valors importantíssims com ho són l’esforç, la bondat, l’honradesa i la coherència. Gràcies al seu ànim i la seva confiança en mi, he pogut arribar on he arribat i gràcies al que d’ell n’he après, podré superar, encara que ell ja no hi sigui, els reptes que em vagi plantejant la vida.


Marc Mateu

És difícil identificar només un referent a la meva vida, perquè he tingut la sort de poder comptar amb bona gent a prop que m’ha influenciat. Així i tot m’agradaria destacar la influència que va tenir el meu professor de música a l’escola, perquè gràcies a ell vaig aprendre a viure la música, i entendre que l’esforç i la perseverància pot donar molt bons resultats.

 


Mariona

El meu germà gran Àlex ha sigut un germà, un amic i un gran referent per a mi. Amb la seva paciència i perseverança ha sigut un model per a mi,  i m’ha ensenyat a valorar les petites coses. Em va ajudar a sortir de molts sots sense demanar-ho i me l’aprecio molt.